El nou lloc és força més intuïtiu, amb un disseny lleuger centrant l’atenció en el contingut i no tant en la forma de mostrar-lo. Al contrari de l’anterior lloc, sembla que en aquest s’hagin parat un moment i hagin rumiat l’arquitectura de la informació, ja que tots els continguts de la web estan categoritzats en diferents seccions de fàcil identificació i la navegació entre els diferents apartats es fa de forma força intuïtiva.

Com a nota irònica, al seu blog es comenta que el CSS usat no passa el seu validador. Segons argumenten, la majoria d’errors són per temes de hacks, regles pròpies d’alguns navegadors, etc.

Doncs res, nous aires pel W3C que ja tocava!

A favor

• Integració d’aplicacions. Permet integrar aplicacions externes a dins de la nostra pàgina.
• Disminució de peticions a servidor. Si tenim una part de la nostra pàgina que és costosa de construir (dins d’un entorn de pagines dinàmiques), podem posar-la dins d’un /iframe fent que no s’hagi de refrescar cada cop que canviem de pàgina (seguint una mica el model del ja deprecat element /frame).

En contra

• Forat negre. Al poder-hi posar tot el que vulguem, un /iframe pot arribar a ser un problema de seguretat si no som nosaltres els creadors del seu contingut.
• Accessibilitat. Existeixen navegadors que no suporten l’ús de l’element iframe.
• Lectors de pantalla. Hi ha navegadors que per defecte donen el focus al iframe en el moment de carregar la pàgina. Això és un problema per a la correcta lectura del document pels lectors de pantalla.
• Cercadors. Les aranyes dels cercadors no saben navegar correctament per les pàgines que usen marcs. Per tant, pot ser que el nostre lloc no sigui correctament indexat.
• Estructura del contingut. L’ús de l’element iframe trenca l’estructura lògica del contingut de la pàgina.
• Gran confusió al interactuar amb el navegador. Diverses interaccions de l’usuari amb el navegador es veuen greument modificades per l’ús de l’element iframe en una pàgina:
  • URL. La URL que es veu al navegador no és sovint la que correspon a la d’una pàgina creada amb marcs: si anem navegant dins del marc, la URL del navegador no canvia, però en canvi, la de la pàgina que estem veient sí que “ha canviat”.
  • Adreces d’interès. Lligat amb el punt anterior, si volem desar l’adreça de la plana, la que desarem serà la que es veu al navegador. Al tornar-hi veurem  que no és pas la mateixa plana que havíem desat (haurem perdut la navegació dins del marc). Tot i que hi ha navegadors que ens donen la possibilitat d’esbrinar l’adreça d’un marc, pot ser que l’usuari sigui no especialitzat i per tant, no sàpiga de l’existència d’aquesta possibilitat. Igualment, un usuari de la plana no ha de saber com està feta la pàgina, i per tant, saber com ha de fer-s’ho per desar l’enllaç  “correcte” a la plana en qüestió.
  • Resultats d’una cerca. Si accedim a una pàgina feta amb marcs des d’un resultat d’un cercador extern, pot dur-nos a una adreça  “incorrecte”: podem anara a l’adreça d’un marc, on veurem el contingut d’aquest però sense el contingut del seu “pare”.
• Alçada fixa. Un iframe té alçada fixa, i per tant, pot ser que ens aparegui una barra de desplaçament lateral en cas que el contingut ocupi més espai del reservat per l’atribut @height del marc.

Alternatives

En cas que usem marcs només per temes estètics no tenim excusa per abandonar-los, ja que el seu aspecte es pot replicar 100% amb CSS.

Si usem marcs per tal de poder deixar una part de la nostra pàgina fixa mentre fem scroll de la pàgina, podem usar la propietat position: fixed de CSS tal i com s’explica en aquest article.

En canvi, si el que volem és que cert contingut de la pàgina tingui una barra lateral per poder navegar dins seu, podem usar la propietat overflow tal i com s’explica en aquest altre article.

Conclusions

A data d’avui, i a no ser que sigui algun motiu de rendiment o d’integració, l’ús de marcs no està justificat en un inici, ja que provoca més desavantatges que no pas avantatges. Sovint la necessitat d’aquest element recau més per un tema gràfic que no pas per un tema funcional, cosa que com ja hem vist, es pot resoldre amb l’ús de fulls d’estils.